¿ACÚSTICA?
El divendres vam fer com en Kiko Veneno, vam tornar a anar al Festival Acústica de Figueres 7 anys després. Nosaltres ho vam fer com a públic es clar.
La primera sensació després de veure els problemes d'aparcament i el tamany dels escenaris, es que el festival ha crescut. Més tard quan vam no vam poder arribar a la plaça de l'esglesia, on tocava Facto Delafé y las Flores Azules, vam pensar que o s'ho plantejen d'una altra manera o el festival morirà d'èxit. La segona cosa que vam poder comprobar va ser que d'Acústica, el festival només en conserva el nom. Tant Joan Miquel Oliver com Facto Delafé y las Flores Azules no van tocar en format Acústica, i Kiko Veneno, que si que va tocar en acústic, va començar el concert dient alguna cosa semblant a: "Yo os veo muy marchosos y yo he venido en plan tranquilo. Porque esto se llama Acústica, ACÚSTICA". Pel que fa als dos concerts que vam veure, Oliver em va amb la seva guitarra i un batería va fer un repàs de les seves cançons en solitari i en va presentar alguna del nou disc que gravará aviat. Les noves conçons sonen bé, a l'alçada de les anteriors. El problema es que en aquest format de concert, algunes de les seves cançons van sonar potser massa despullades. Però el concert va estar bé. I en Kiko Veneno, segueix com sempre, posant-se el públic a la butxaca des del minut 1, fent conya durant tot al concert i fent ballar a la gent tot i venir "en plan tranquilo". Potser ens va sobrar que fes algunes cançons noves que están lluny de la grandesa d'alguns clàssics que no va tocar com "Lobo López" o "Los Mánagers".
Un trocer les actuacions clicant aquí.
2 hi han dit la seva:
En Marc Parrot també es va passar pel forru el tema ACÚSTIC, però va estar moooolt bé! A més, aquest cop ja sabiem que si voliem veure i sentir-ho bé haviem de ser puntuals a la plaça.
Marlango estava molt, massa ple. A la plaça de l'Ajuntament no s'hi cabia. Al final, sobre del tap on s'amaguen els cables, és a dir, una mica per sobre de tots els caps, ho vam poder veure i sentir mig bé. A mi em va agradar. Espero que la Watling pareixi ràpid i s'hi tornin a posar sense perdre temps!.
En Marc Parrot va estar súper bé... és un crack, i això d'estar a primera fila, recolzats a l'escenari, no té preu...
I els Marlango sí que van tocar en acústic: piano, trompeta i veu; un luxe, vaja.
A qui no vaig veure dissabte va ser el senyor Puntí...
Publica un comentari