ALGUNA COSA FA PUDOR DE PODRIT A LA BELLA PÈRSIA

Si fa uns mesos el Sr. Obama es convertia en el primer president d’un pais, escollit utilitzant per la seva campanya, d’una forma decisiva, internet, ara ens trobem que la mateixa eina està servint als iranians per denunciar les irregularitats a les eleccions en el seu país. La obvietat de que internet ens està canviant la vida es sent a totes les ràdios i mitjans.
Si aprofitant la noticia, voleu saber com ha arribat Iran a ser el que és avui, o que és això de la revolució islàmica del 79 que parlen als mitjans, sempre podeu tirar d’internet i de wikipèdia, però si en voleu un punt de vista particular, que us ho expliqui la història en primera persona, no us perdeu “Persépolis” una petita joia del novè art escrita i dibuixada per Marjane Satrapi.
Satrapi és una iraniana afincada a França, que explica com va viure essent una nena la revolució iraniana de finals dels 70 i com es va fer gran en el entorn del règim. Persépolis, no és però un còmic històric ni periodístic, es primer de tot una obra autobiogràfica, on la vida de la protagonista es veu totalment condicionada pel fets que passen al seu país, i és així com entra a explicar-nos els esdeveniments polítics, la història de l’Iran, la repressió, les guerres, l’autoexili a França com a marc dels seus conflictes d’adolescència i les seves crisis vitals. El dibuix no és per mi el seu fort, tot i que la seva simplicitat acompanya molt bé la història, especialment en la part de la infantesa de la protagonista, amb les seves pors i angoixes.
Si us fa mandra llegir còmics o llegir en general, podeu optar per veure l’excel•lent adaptació que se’n va fer al cinema fa un parell d’anys, i de la que no en parlaré perquè ja va estar molt ben ressenyada pels amics del Quesito Rosa.