dijous 9 de juliol de 2009

UNA MICA DE RUTA DELS CÀTARS

Arribem a Carcasona amb el temps just per localitzar l'hotel, deixar l'equipatge i buscar un lloc per dinar: Comencen ja essent esclaus dels horaris francesos (o europeus). Tips però no farts, ens enfilem cap a la ciutat medieval, dominada pel seu castell es veu espectacular des de fora. A mida que t'hi vas acostant però, vas tenint la sensació de que estàs en un gran parc temàtic.

Exin Castillos tamany real
Dins la Cité, la densitat de botigues i restaruants és exagerada, no et deixa respirar ni gaudir de les casetes medievals que embolcallen cada comerç. És en aquell moment quan valores més les tranquiles passejades per Peratallada, també medieval però menys espectacular i sense castell, i també molt més agradable, on et pots fer més a la idea del periode històric en que es va construir.

El diumenge la cosa va canviar. Començavem la visita de Lastours, quatre castells a dalt d'una muntanya, a la que s'ha d'accedir salvant un desnivell important.
Els castells de Lastours i la muntanya negra des del Bélvedere
El que queda dels castells i les vistes des de dalts de la muntanya negra fan que valgui la pena l'esforç. La resta del dia anem fent ruta, passant pels castells d'Arques, Termes i Villerouge-Térmenes.
¿Això és el Castell d'Arques? ¡Que les corten la cabeza!
El millor: les carreteres, els paisatges i els poblets que anem creuant, culminant amb l'arribada a Lagrasse, un preciós i tranquil poble amb una abadia medieval que no vam arribar a temps a visitar. Aquí, a uns 40 Km de Carcasona, comencem a gaudir de la famosa cuina francesa (carns, formatges, foie...).
No és Camprodon, és Lagrasse
El tercer dia de ruta deixem Lagrasse per refer-me de la decepció dels dos últims castells visitats. El viatge guardava les millors visites just per la meitat. Primer visitem Aguilar i després les dues joies (per mi): Quéribus i Peyrepertuse, tots dos a tocar del bonic poble de Cucugnan, on hi fem nit i hi seguim menjant de nassos.
Paisatge espectacular, castell de Quéribus i taca carbassa
Al castell de Peyrepertuse ens hi trobem dos espectacles, un d'aus i rapinyaires molt semblant al que vam veure al Cim de les Àligues, i un segon més desafortunat: el rescat per part dels bombers d'un turista accidentat a dalt del castell.
Espectacle a Peyrepertuse
Finalment, l'últim dia, amb pluja i fresqueta, visitem tres castells més: Puivert, Puilarens i Usson. El més destacable el de Puilarens, amb unes escales que recorden al castell de la Bella dorment en la seva versió de Disney. El més espectacular del dia però, és atrevassar els pirineus per la carretera D-118, que ens porta fins a Font Romeu recorrent uns paissatges que no tenen res a envejar a algunes zones del centre d'Escocia.
Carretera D-118 des del Castell d'Usson

Més fotos al meu flickr.

3 hi han dit la seva:

cruasan al forn ha dit...

quina enveja! fa una pinta de fer fresquet...

Jo_oN ha dit...

Wapíssim!!! Felicitats pel rutón!!!

Aida ha dit...

MOlt macu!