VII ULTIMATE FILM FESTIVAL

Fluixa, fluixa, fluixa, la última edició del Ultimate Film Festival. ¿Estarem davant el fi del festival? Esperem que no, però segur que cal deixar-lo reposar fins que no tinguem bones i contundents propostes sobre la taula, ja que estar clar que la tria no va ser la adequada i que l’atzar, que tan bones sorpreses ens havia donat en anteriors ocasions, aquesta vegada no ens va acabar d’ajudar. Sense cap mena de dubte podem dir que en aquesta edició, d’alguna manera o altre, tots la vam cagar. ¿Que vam veure?
- El Donante: Pelicula de Pajares, dirigida per Ozores l’any 1985. El seu tipus de pelis ja donaven clars signes d’esgotament, i vam riure poquet. Tot i que cal destacar lo anat de l’olla del guió en el últim terç de la peli.
- Medio flipados: Peli de fumetes amb alguna escena graciosa però sense les anades d’olla totals de Cheech i Chong que vam veure a la cinquena edició.
- Gwendoline: Segurament el millor del dia, podeu llegir-ne la crítica que en el seu moment es va fer al Quesito Rosa.
- Tres camas para un soltero: El que pel títol podia haver estat una divertida comèdia al l’estil de “Una cana al aire”, va resultar ser una comèdia romàntica, indigna del nostre festival i que pot haver acabat amb ell de forma definitiva.
Afortunadament, ja s’estan prenent mesures i en Txarly ja ha afirmat que començarà a buscar pelis, començant per la lletra “P”, el Sr Demente començarà a cercar una bona còpia de “El erótico enmascarado”, i esperarem que surti en DVD la nova peli de Baron Cohen, que tantes alegries ens va donar amb Borat.